Fou un pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme.
Encara que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura, també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la joieria i el teatre, treballant com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. També va escriure alguns llibres, entre els que destaca Diari d'un geni (1965).
Infància
Va néixer l'11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres, població situada a la comarca de l'Alt Empordà[1]. El germà gran de Dalí, també anomenat Salvador, va morir de meningitis tres anys abans del seu naixement, als set anys d'edat[2]. El seu pare, Salvador Dalí i Cusí, era notari de la ciutat,[3] natural de Cadaqués, el caràcter estricte i disciplinari del qual era suavitzat per la seva dona, Felipa Domènech Ferres, que va donar els esforços artístics del seu fill[4]. Als cinc anys, els seus pares van dur-lo a la tomba del seu germà i li van explicar que ell era la seva reencarnació [5], fet que va arribar a creure[6]. Del seu germà Dalí va comentar: "Jo he viscut la mort abans de viure la vida. El meu germà va morir a causa d'una meningitis, a l'edat de set anys, tres abans del meu naixement" [...] "ens semblàvem com dues gotes d'aigua, només que amb diferents reflexos".[7]
Dalí va cursar estudis de batxillerat a l'IES Ramon Muntaner de Figueres on va participar en l'elaboració de la revista Studium. També va assistir a classes de pintura, on va rebre la seva primera formació artística. El 1916 va descobrir la pintura moderna en una de les seves vacances estiuenques a Cadaqués amb la família de Ramon Pichot, un artista local que viatjava freqüentment a París[3]. El 1919 Dalí va realitzar la primera exposició pública al Teatre Municipal de Figueres.
L'any 1921 la mare de Dalí va morir d'un càncer de mama quan ell només tenia setze anys. Després de la seva mort, el pare de Dalí es va casar amb la germana de la seva dona, la qual cosa no agradà a Dalí
Surrealisme
Va col·laborar amb Luis Buñuel en la realització de la pel·lícula Un chien andalou, estrenada a la ciutat de París l'any 1929, sent aquesta pel·lícula un dels màxims exponents del surrealisme. Aquell mateix any van visitar a Dalí al poble de Cadaqués una sèrie de personatges claus en el surrealisme, entre ells el poeta Paul Éluard i la seva esposa Gala Éluard, a la qual va seduir el jove pintor català convertint-la en la seva musa i companya la resta de la seva vida.
Dalí es convertí en un punt de referència del moviment surrealista. Utilitzava més la fixació d'imatges preses dels somnis, segons André Breton, "...abusant d'elles i posant en perill la credibilitat del Surrealisme...". Va inventar el que ell mateix va cridar "mètode paranoico-crític", una barreja entre la tècnica d'observació de Leonardo Da Vinci per mitjà de la qual observant una paret es podia veure com sorgien formes i tècniques de frottage; fruit d'aquesta tècnica són les obres en les quals es veuen dues imatges en un sola configuració.
L'any 1936 Breton va expulsar Dalí del seu cercle surrealista per les seves tendències feixistes, esdevenint l'artista empordanès un dels pocs intel·lectuals que van donar suport a Francisco Franco a l'ascendir al poder durant la Guerra Civil Espanyola. El 1940, a causa de la Segona Guerra Mundial, Dalí es va trasllada als Estats Units d'Amèrica amb Gala, país on va romandre fins el 1948, una època que és considerada com una de les més fructíferes de la seva vida i on va publicar la seva autobiografia The Secret Life of Salvador Dalí.
Retorn a Catalunya
L'any 1949 retornà a Catalunya amb el beneplàcit del govern de Francisco Franco, que l'utilitzà com a propaganda política, cosa que fou molt criticada per nombrosos intel·lectuals i progressistes[10]. El 1959 André Breton va homenatjar els 40 anys del naixement del surrealisme mitjançant la celebració de l'expossició Homage to Surrealism, amb obres de Dalí, Joan Miró, Enrique Tábara i Eugenio Granell.
A partir de la dècada del 1960 Dalí no només utilitzà com a mitjà d'expressió la pintura sinó que també emprà la holografia, sent considerat per Andy Warhol una font d'inspiració pel Pop art[11]. El 1960 inicià el seus treballs per realitzar una seu permanent per la seva obra, la realització del Teatre-Museu Dalí de Figueres, museu que fou inaugurat l'any 1974.
Interessat així mateix en la decoració i la imatge, l'any 1969 realitzà el logotip per a l'empresa Chupa Chups així com la decoració del Teatro Real de Madrid durant la retransmissió televisiva del Festival d'Eurovisió d'aquell any.
L'any 1981 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1982 el rei Joan Carles I d'Espanya el nomenà marquès de Púbol.
La mort de Gala el 10 de juny de 1982 provocà el decaïment de Dalí, que a partir d'aquell moment es ressentí constantment de la seva salut, retirant-se a viure des de la casa de Portlligat de Cadaqués al castell de Púbol, una fortificació que el mateix Dalí havia regalat a Gala. Un incendi a la seva habitació l'any 1984 va fer que es traslladés a unes habitacions de Torre Galatea, edifici annex al Teatre-Museu, on va romandre pràcticament reclòs fins a la seva mort el 23 de gener de 1989, La seva darrera aparició pública va ser en el concert en que es va estrenar l'obra Música per Galalina de Jordi Codina. La major part de la seva obra va ser cedida per ell mateix al govern d'Espanya.
Obra pictòrica
La seva pintura es caracteritza per la meticulositat en el dibuix, una minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament dels detalls, la utilització de colors brillants i lluminosos i la representació d'objectes quotidians i imatges, en formes compositives insospitades i sorprenents.
La seva obra és coneguda arreu del món i se'n poden contemplar moltes al Teatre-Museu Gala Salvador Dalí de Figueres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada